Els últims espàrguls

Encara ahir vaig estar fent un vol pels marges de radera el mas i encara vaig trobar alguns espàrguls, pocs i força espigats.
Déu ni do aquest any, amb les plugetes que hi ha hagut durant la primavera n'hem anat trobant forces.
I, d'altra banda, m'ha semblat interessant fer-ne un post una mica especial.
Primer per l'etimologia, els espàrguls són un aprofitament alimentari que es pot extreure dels boscos, o més ben dit dels límits dels boscos, dels marges. O en definitiva dels límits forestals. Pels que encara no sàpiguen de que parlo, crec que a ciutat en diuen "espàrrecs de marge".

En definitiva es tracta dels brots tendres que treu cada any una planta herbàcia, l'espargolera (esparraguera) Asparagus acutifolius. La recol·lecció es pot fer durant tota la primavera, després de les darreres pluges hivernals i del primer bon temps ja comencen a brotar i la temporada s'allarga fins ben passada la primavera cap a finals de maig quan els brots que queden ja són massa llenyosos i no es poden menjar.

Com ja he dit abans és una planta que creix sobretot en les zones de límits forestals, als marges o en zones en successió ecològica com zones on s'han abandonat conreus o bé han patit un incendi. A dins pròpiament de les masses forestals també s'hi poden trobar però no amb tanta abundància ni producció.

Els brots més adequats són els que encara no s'han espigat, o bé que encara no han començat a treure les ramificacions secundàries i que encara no s'han començat a lignificar. Després d'això les fulles ja punxen i les tiges no són tant tendres.

Pel que fa a la part gastronòmica, a casa només recollim la part que es trenca sola amb la mà i així ja deixem la part més basal de la tija a la planta que igualment sempre és massa fibrosa per a menjar. Un cop caçats a casa es poden mantenir frescos un parell de dies amb aigua, després es començarà a podrir la base i els haurem d'acabar llençant. Per cuinar-los sempre els tallem a talls petits i els escaldem 4 o 5 minuts, així perden una mica l'amargor i queden més amorosos i tendres per a ser cuinats de qualsevol forma.

Les preparacions estrella són en truites (la d'espàrguls i gambetes és espectacular) o fregidets amb all i julivert. Després d'escaldar també els congelo per menjar-ne fora de temporada.

Ah! i una darrera cosa, els espàrguls no es busquen, a l'Empordà es cacen! (amb les mans)

Favetes tendres a la menta (recepta)

Ara que n'és el tems hem provat aquesta recepta mot simple i ens ha donat molt bon resultat.
El que cal és tenir disponibilitat de faves, es recullen i es trien les més tendres si és possible i es descarten les més grosses. Si es té temps i paciència les favetes s'han de repelar, és a dir, un cop esclovellades també se'ls ha de treure la fina pela que recobreix cada grana, es pot fer amb els dits o amb un ganivet. Després de fer-ho veureu que queden d'un color verd llampant ja que la pela esmoreeix el color. Un cop tenim les favetes pelades veureu que són molt tendres, fins i tot en podeu tastar de crues! De tant tendres que són només caldrà coure-les uns minuts per tant només s'han d'escaldar 4 o 5 minuts (al gust) en aigua bullent. Finalment es deixen refredar i es mengen en qualsevol tipus d'amanida. O totes soles si voleu. Es poden acompanyar amb oli o amb una vinegreta, nosaltres la fem amb dos o tres branquetes de menta (també de l'hort), 4 o 5 dits d'oli i una mica de sal i tot ben triturat, si es fa ben fet es pot infusionar la menta en l'oli prèviament i després deixar-ho refredar. El resultat és un plat molt sa, molt refrescant i suau de textura però a la vegada molt gustós!
Bon profit!