Tomates de penjar o de xucar

Aquestes són una classe de tomates que té una funció molt concreta, només serveixen per xucar el pa amb tomata. La veritat és que si es volen fer servir per a altres usos tenen unes propietats bastant pobres. D'altra banda, han tingut una selecció de característiques que n'ha destriat les úniques que són importants per al seu ús tant concret.
Bàsicament són tomates de petit calibre i que tenen molt de suc a l'interior, renunciant d'aquesta forma a grans mides, gran quantitat de nyama i un bon color.

De fet el color és una característica. Tot i que quan maduren assoleixen colors vermells característics de les tomates també hi predominen els grocs o els vermells apagats. Això pot passar perquè quan es cullen no totes es poden collir al punt màxim de maduració ja que la recollida es fa traient tot el ramell de la planta de cop i algunes peces són madures i altres verdes.

Una altra característica important és la seva conservació, ja que fora de la planta es conserven gairebé intactes durant tot l'hivern. Tradicionalment s'han extret els ramells de tomatetes de les plantes i s'han penjat amb la branca i tot en alguna estructura expressa (canyes, fils, filferros...) en un bon rebost de la casa (sec i fred). La veritat és que la conservació d'aquesta classe és quelcom espectacular, a casa es comencen a recollir durant el mes d'agost i duren ben bé fins als mesos de març o abril de l'any següent. Si bé una part es fa malbé durant aquests mesos (es podreixen i cauen) la major part arriba a cap. També cal dir que cap al final ja no són tant bones ni conserven tant bé l'aigua (el suc).

Un altre fet característic (no sé exactament fins a quin punt ajuda a conservar-les) és un petit tel de florit semblant a una trenyina que creix cobrint els ramells sencers, però no a tots.

En definitiva es tracta d'una classe de tomates que no compraries mai pel seu aspecte però que tenen un resultat esplèndid, i sinó proveu de xucar amb tomates d'aquestes de "plàstic" que venen al súper.

PS. Les de la foto encara tenen més mal aspecte si cap, ja que aquest estiu (2011) ha estat molt humit i plujós i això ha fet que la proliferació de malalties (sobretot fongs) fos molt gran en el cultiu de tomates que ja de per si hi és molt sensible.