Va de tomates

Tradicionalment a casa hem fet tomates de tres tipus, bàsicament relacionades amb tres usos més o menys diferenciats.
Tomata de la poma: per a les amanides, per els sofregits, la tomata de pot i per la salsa de tomata.


Tomata de color de rosa (Montserrat o de la pera): per a les amanides.
Tomata de penjar: per xucar el pa.

Amb aquestes tres varietats es cobreixen el 100% de les necessitats d'una família tot i que hi ha diverses consideracions a fer.

Per exemple que les tomates de la poma són més primerenques i per tant permeten menjar-ne més aviat, com que també se'n poden plantar a mig estiu allargant així la producció tant pel davant com pel darrera, es pot dir que és una tomata d'ampli espectre. Cosa que també es pot dir dels seus usos. Potser no són tant bones com les de color de rosa però el fet de tenir molta nyama les fa molt útils.

Com tot en el món de la botànica i més en l'agricultura, és bastant difícil traçar línies concretes per distingir varietats. Això és quelcom que passa bastant en el que a casa anomenem "tomates de color de rosa", que vindria a ser una gran categoria per englobar tant les de la pera com les de Montserrat.

Això no només passa amb les de colors més clars, sinó amb totes. Normalment quan compres planter te'n venen una per l'altra o bé et surten barrejades, o bé són diferents de les de l'any passat. Per exemple amb les de la poma també en poden venir de "Cor de bou" o amb les "de penjar" en poden venir de les "del ramell". Tot i que repeteixo que a vegades és força difícil de distingir entre unes i altres.